L’escriptura de compravenda: què cal saber-ne?
Quan es posa en venda un immoble, es té un objectiu ben clar: signar-ne la venda davant de Notari. Igualment, quan es vol comprar, l’objectiu és signar la compra també davant de Notari.
Però què és exactament l’escriptura de compravenda i què cal saber-ne?
VOLEU VENDRE UN IMMOBLE? NOSALTRES US PODEM AJUDAR
Què és l’escriptura de compravenda?
Una de les moltes o poques, depenent de com es miri, coses bones que té el nostre sistema jurídic és que és molt garantista en el procés de transmissió de drets reals. I precisament l’escriptura n’és el centre.
L’escriptura de compravenda és un document que es signa davant de Notari i que estableix els termes (data, preu, existència de càrregues, etc) en els quals es produeix la transmissió de la propietat, de l’antic propietari (venedor) al nou (comprador).
Qui intervé en l’escriptura?
En l’escriptura de compravenda hi ha tres actors principals:
- El venedor, és a dir, qui ven l’immoble. És el propietari actual fins al moment en què signi l’escriptura: llavors deixarà de ser-ho.
- El comprador, és a dir, qui compra l’immoble. Serà el propietari un cop pagat el preu i signada l’escriptura.
- El Notari, que és qui certifica -dóna fe- que la transmissió s’ha dut a terme d’acord amb la legalitat vigent i els pactes i estipulacions establerts a l’escriptura.
Què ha de constar a l’escriptura?
L’escriptura ha de recollir tota la informació relativa al comprador i venedor, que han de quedar plenament identificats, així com també el bé que es transmet, del qual s’hi ha de fer constar la ubicació exacta i la situació registral (si hi ha alguna càrrega que l’afecti o no).
També hi han de constar els pactes que regulen la compravenda, com el preu, la forma de pagament i altres condicions que puguin haver-se pactat entre comprador i venedor.
És obligatori signar l’escriptura de compravenda?
Amb la llei a la mà, no és obligatori signar cap escriptura de compravenda davant de Notari, seria una despesa que ens podríem estalviar, donat que un contracte privat, signat per ambdúes parts, tindria prou validesa i també serviria per transmetre la propietat de l’immoble si així es pacta.
L’article 621-1 del Codi Civil Català diu:
La compravenda és el contracte pel qual el venedor s’obliga a lliurar un bé conforme al contracte i a transmetre’n la titularitat, sia del dret de propietat o dels altres drets patrimonials, segons la seva naturalesa, i el comprador s’obliga a pagar un preu en diners i a rebre el bé.
Tanmateix, el contracte privat no es pot inscriure al Registre de la Propietat, cosa que comporta certa inseguretat jurídica per ambdúes parts.
El Registre de la Propietat
El Registre de la Propietat té per objecte la inscripció o anotació dels actes i contractes relatius al domini i altres drets reals sobre béns immobles.
El Registre té com a funció fer públiques les inscripcions i anotacions que es practiquin als seus llibres, de manera que s’avaforeix la seguretat i protecció del tràfic jurídic immobiliari.
És obligatòria la incripció al Registre?
La inscripció al Registre de la Propietat no és un tràmit obligatori, però tal com passa amb l’escriptura pública, aquesta inscripció és la que dóna plena seguretat jurídica tant al comprador com al venedor.
La inscripció al Registre permet acreditar la titularitat del dret de propietat o de qualsevol altre dret real davant de tercers. Per aquesta raó és tan important fer aquest tràmit.
TENIU DUBTES SOBRE COM VENDRE UN IMMOBLE? CONTACTEU AMB NOSALTRES I US AJUDAREM
