A close-up shot of a hand pushing the 'L' button in an elevator, indoors.
| | | |

Vull instal·lar un ascensor: com ho he de fer? (I)

Fins no fa gaires anys no era obligatori tenir en compte l’accessibilitat a l’hora de construir, de manera que era prou habitual trobar edificis sense ascensor ni rampes que permetessin l’accés a persones amb mobilitat reduïda.

VOLEU INSTAL·LAR UN ASCENSOR O MILLORAR L’ACCESSIBILITAT DE CASA VOSTRA? NOSALTRES US PODEM AJUDAR

Afortunadament, això ha canviat i no només és obligatori tenir-ho en compte en l’obra nova sinó que quan diem “Vull instal·lar un ascensor” ho tenim més fàcil que fa uns anys.

Què és l’accessibilitat?

L’article 3 de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, defineix l’accessibiliat com

 “El conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir l’entorn, els espais, els edificis, (…) perquè totes les persones els puguin emprar i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.”

Obres que milloren l’accessibilitat dels edificis

Segons la definició d’accessibilitat, les obres per millorar-la han de tenir com a objectiu que tothom, tingui les condicions físiques que tingui, les puguin fer servir amb seguretat i comoditat i tant autònomament i natural com sigui possible.

Segons l’article 17 de la mateixa Llei 13/2014 d’accessibilitat,

Les zones comunes dels edificis plurifamiliars en què resideixen persones amb discapacitat, o persones més grans de setanta anys, han de tenir les condicions d’accessibilitat adequades a llurs necessitats d’accés a l’habitatge, de comunicació i d’interacció amb l’accés a l’edifici que siguin tècnicament possibles.”

Hi ha dos tipus d’obres que són paradigmàtiques per a la millora de l’accessibilitat d’edificis: la instal·lació d’ascensors i de rampes. Evidentment, ens centrarem en edificis plurifamiliars existents i de titularitat privada, és a dir, aquells en què les decisions les ha de prendre la comunitat de propietaris mitjançant acords presos per majories més o menys qualificades.

Qui pot demanar que es facin aquestes obres?

Tornem a l’article 17 de la Llei 13/2014 que acabem de citar. Veiem que fa referència a “persones amb discapacitat o persones més grans de setanta anys.

A més, si anem a l’article 10 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de Propietat Horitzontal, veiem que a l’apartat b) també fa referència a les persones amb discapacitat o majors de 70 anys.

Evidentment, aquestes persones han de tenir alguna relació amb l’immoble: n’han de ser copropietaris, arrendataris, subarrendataris, usufructuaris o usuaris. Dins l’apartat d’usuaris hi queden compresos també els cònjugues o qui convisqui amb el titular en anàloga relació d’afectivitat (independentment de l’orientació sexual) i familiars que hi convisquin. També s’hi consideren els treballadors amb minusvàlua que tinguin una relació laboral amb el propietari.

Acords necessaris per dur-les a terme

Acord de la Comunitat de Propietaris

El primer pas per plantejar-se fer aquesta mena d’obres és obtenir l’acord corresponent de la Comunitat de Propietaris.

D’acord amb l’apartat 2 de l’article 553-25 de la Llei 5/2015 de 13 de maig de modificació del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, l’execució d’obres que tinguin com a finalitat suprimir barreres arquitectòniques o la instal·lació d’ascensors necessitaran acords presos per majoria simple dels assistents a la votació que han de representar la majoria simple del total de llurs quotes de participació.

En cas de no aconseguir aquests acords, es podrà demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques o a ver les innovacions exigibles per assolir l’accessibilitat i transitabilitat de l’immoble, sempre que les mesures siguin raonables i proporcionades.

Vinculació dels acords

Els acords presos per la junta de propietaris són obligatoris i vinculants per a tots els propietaris, fins i tot els qui no hi estiguin d’acord, tal com estableix l’apartat 1 de l’article 553-30 de la Llei 5/2015 de 13 de maig.

I això qui ho paga?

Pel que fa a les despeses derivades de la supressió de barreres arquitectòniques o la instal·lació d’un ascensor són a càrrec de tots els propietaris, si deriven d’un acord de la junta de propietaris. En cas que hagi estat un jutge qui ha determinat l’execució de les obres, serà també qui fixi l’import en funció de les despeses ordinàires comunes de la comunitat de propietaris.

A l’hora de calcular els costos de l’obra, caldrà tenir en compte les nombroses subvencions, com per exemple els Fons Next Generation, existents que ens ajudaran a finançar-la sense que ens suposi un esforç

Terminis per a l’execució de les obres

D’acord amb el que s’estableix al segon apartat de l’article 17 de la llei 13/2014 d’accessibilitat, “l’execució de les obres s’ha de dur a terme (…) en el termini d’un any si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar de l’acord e la comunitat de propietaris o de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial.

Tanmateix, al tercer apartat d’aquest mateix article s’estableix que aquest termini es podrà ampliar si algun dels copropietaris de la comunitat justifica que l’import que se li imputa per les obres -un cop deduïdes les subvencions rebudes- “supera el 33% dels ingressos de la seva unitat familiar i que aquests ingressos són inferiors a 2,5 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya o l’índex que el substitueixi.

Un cop aquests tràmits superats, serà el moment de començar la redacció del projecte, tancar pressupostos, tant de l’ascensor mateix com de la instal·lació… però això ho deixem per al post següent.

Teniu dubtes o necessiteu ajuda per instal·lar un ascensor o fer més accessible casa vostra?

A depostal SOM ARQUITECTES i us podem ajudar!

Entrada similar