Imatge de l'exterior d'un edifici d'apartaments
| |

Diccionari de llenguatge immobiliari

Inici » Diccionari de llenguatge immobiliari

Entendre el llenguatge immobiliari

Com passa en tots els camps, en el món immobiliari s’utilitzen una sèrie de termes específics que, potser, per qui no hi esta familiaritzat, resulten difícils d’entendre o de diferenciar els uns dels altres.

Quan hem de vendre, comprar, llogar o fer qualsevol altra operació, és imprescindible entendre bé tot el que ens diuen i tots els documents que signem, per això hem preparat aquesta mena de “diccionari immobiliari”, per ajudar-vos a moure-us millor en el nostre sector.

Diccionari immobiliari

  • Agent Immobiliari: l’agent immobiliari o agent de la propietat immobiliària és, com el seu nom indica, el professional que es dedica a la intermediació en el sector immobiliari. És qui posa en contacte compradors i venedors, propietaris i llogaters. Cobra uns honoraris pels serveis prestats, com tot professional, que sol ser un percentatge sobre l’import de l’operació realitzada.
  • Bé immoble: en aquest cas, també el nom ens dóna pistes. Un bé immoble és aquell que no pot ser desplaçat (im-moble, que no es pot moure), com pot ser un terreny, una casa, un pis, una nau industrial, etc. Són l’objecte de la nostra activitat.
  • Preu de venda: és el preu que fixa el venedor en posar la propietat en venda. Segons les circumstàncies, pot ser negociable.
  • Oferta: és la proposta tant de preu com de condicions de compra que el possible comprador fa al propietari, ja sigui directament o mitjançant l’agent immobiliari encarregat de la venda.
  • Títol de propietat: tal com indica el nom, és el document legal que acredita la propietat de l’immoble. Sol ser l’escriptura pública de compra-venda o la nota del Registre de la Propietat. Hi consten el nom del propietari i les càrregues o servituds que, si és el cas, afecten la finca.
  • Càrregues o servituds: de vegades el bé immoble suporta càrregues o servituds que suposen certes disminucions del dret de propietat. Poden ser hipoteques, embargaments, servituds de pas, usdefruits… Convé assegurar-se sempre que l’immoble que es vol comprar està lliure de càrregues o bé saber exactament quines càrregues suporta, ja que poden suposar una disminució del valor.
  • Superfície útil: la superfície útil d’una casa o pis correspon als metres quadrats que es poden fer servir o, dit d’una altra manera, que es poden trepitjar.
  • Superfície construïda: comprèn tota la superfície compresa dins els murs que delimiten l’immoble, incloent-hi envans, pilars, columnes, etc.
  • Arrendador: és la persona que posa en lloguer el pis o la casa, és a dir, el propietari.
  • Arrendatari: és qui lloga el pis o la casa, el ‘llogater‘, i està obligat a pagar la renda acordada mensualment.
  • Renda mensual: és el preu que l’arrendatari haurà de pagar cada mes a l’arrendador. Aquest preu haurà estat fixat de comú acord i tenint en compte les normatives vigents. L’incompliment d’aquests pagaments pot tenir com a conseqüència la rescissió del contracte de lloguer.
  • Fiança: és l’import que l’arrendatari deixa en dipòsit com a garantia dels possibles danys que l’immoble objecte del contracte d’arrendament pot patir mentre el contracte sigui vigent. La quantitat pot ser l’equivalent a una o dues mensualitats, depenent de si es lloga sense mobles o moblat.

Aquest és un diccionari molt bàsic de termes immobiliaris que inclou només els més habituals. Nosaltres us podem assessorar en cas que tingueu algun dubte a l’hora de vendre, comprar o llogar.

Entrada similar